|
Get the Flash Player to see this player.
|
|
| Duración: | 4 min 51 sec |
| Descripción: | CANÇÓ DE MATINADA Joan Manuel Serrat Mejico 1975 - entrevista en repudio a la pena de muerte - Processado en España, Serrat no se retracta y comienza su exilio fuera de su país - Entrevista 1976 acerca de sus Somposiciones en catalán - Cuba - Teatro Karl Marx 1981 cançó de matinada JOAN MANUEL SERRAT Ens ho ha de dir la veu tremolosa y trista d'un campanar. Un cop de llum i el crit de d'una garsa que ha despertat amb fam i busca por entre blats i civades cualquier cosa per omplir el pap. O potser un gall que dins la cort canta: la nit és morta i ja es fa aclarar. La nit és morta i ja es fa aclarar. Mentre jo canto, de matinada, la vila és adormida encara. Se han despertat mullades les fulles del camp d'alfals veí. S'espolsen l'aigua de la rosada mentre que arriba la matinada i el sol que les escalfa aletas que les tallin d'un cop de falç. Alcen la testa mullada i fresca. Per a caure necesito una massa temps hi ha. Dintre la vila ja plora un nen i pels afores corren els bens. Amb el sarró i la bóta a l'esquena, amb un bastó a la mà, se'n va el pastor i el seu gos d'atura, se'n van cap unes altres pastos. Trencant rius i cabanyes a les muntanyes volen tornar. Surt amb l'aurora, cal sortit d'hora: el camí que han de fer és molt llarg. Cap a la vila ja ve el pagès, la bossa buida i el carro plo de roig tomàquet i de verduras choca del seu hort. La mula sua i el carro crida l'home i tanca els ulls i somnia mentre el sol es lleva d'un llit d'alzines, enlluernant les velletes que pansidetes, cap a l'església van caminant. I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara. I ara jo canto de matinada, la vila és adormida encara . |
| Palabras clave: | CANÇÓ, DE, Joan, Manuel, MATINADA, Serrat |
|
